Back أحداث شغب وجدة وجرادة Arabic Pogrome von Oujda und Jerada German 1948 anti-Jewish riots in Oujda and Jerada English Disturbios antijudíos en Oujda y Jerada Spanish Émeutes d'Oujda et de Jerada French פרעות אוג'דה וג'ראדה HE Pogrom van Oujda en Jerada Dutch 1948年摩洛哥反猶暴動 Chinese
| ||||
| ||||
| Tipus | pogrom  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 7 - 8 juny 1948 | |||
| Localització | Oujda (Marroc) Jerada (Marroc) | |||
| Estat | Marroc | |||
| Nombre de participants | valor desconegut | |||
| Objectiu | jueus | |||
| Causa | Declaració d'Independència d'Israel | |||
| Morts | 43 | |||
| Ferits | 150 | |||
Els disturbis antisemites a Oujda i Jerada de 1948, aquesta última coneguda com a Djerada, esdevingueren[1] el 7 i 8 de juny de 1948, a les ciutats d'Oujda i Jerada, al nord-est del protectorat francès del Marroc. En aquests esdeveniments 43 jueus i una francès van ser assassinats i aproximadament 150 foren ferits a les mans dels musulmans locals.[2]
Les autoritats franceses van argumentar que els disturbis eren "absolutament localitzats" a Oujda i Jerada, i que havia estat "la migració en si mateixa, i no està molt estesa la animositat contra els jueus, el que havia espurnejat la ira musulmana".[3]
- ↑ Dalit Atrakchi (2001). "The Moroccan Nationalist Movement and Its Attitude toward Jews and Zionism". In Michael M. Laskier and Yaacov Lev. The Divergence of Judaism and Islam. University Press of Florida. p. 163.: "...els disturbis van esclatar el 7 de juny de 1948 a les ciutats d'Oujda i Jerada, prop de la frontera entre el Marroc i Algèria, que servien com a estació de transferència per als jueus del Marroc en el seu camí a Israel ... es creu que els disturbis es produïren després del discurs pronunciat en poc més d'hora, pel sultà Muhammad Ben-Yussuf, qui va carregar contra els sionistes i va cridar a la solidaritat amb la lluita contra els àrabs d'Israel. Les reivindicacions havien fet que les autoritats franceses no sols sabien aquests esdeveniments imminent, sinó que també agullonaren i col·laboraren amb els instigadors com una provocació contra els caps de partit de la independència del Marroc, que més tard podrien ser culpats de cometre assassinats."
- ↑ Andrew G. Bostom. The legacy of Islamic antisemitism: from sacred texts to solemn history. Prometheus Books, 2008, p. 160 [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Mandel, 2014, p.38: "De la mateixa manera, els funcionaris [francesos] van argumentar contra la concessió de l'estatus internacional dels refugiats als jueus del Marroc, insistint que els disturbis a Oujda i Djerada de 1948 havien estat "absolutament localitzats" i van advertir que va ser la migració en si, i no s'ha generalitzat l'animositat contra els jueus, el que havia espurnejat la ira musulmana."